Ha nascut un nou programa a TV3 que pot alegrar aquells que, com un servidor, s’hi senten identificats per partida doble: “Polònia”. El grafisme emprat per a la presentació estètica del programa respon a un joc amb els tòpics, igual que el títol del programa. És a dir, el món polonès s’adscriu a la realitat (post)soviètica, i s’utilitza una barreja de ciríl·lic (incongruent) amb grafies no estrictament llatines, però que tampoc són poloneses (ą, ę, ł, ń...). Una llàstima: Es tracta d’una nova ocasió perduda perquè els catalans descobrissin alguna cosa dels seus “compatriotes” de nord enllà. Les imatges de la presentació creen una atmosfera on es barreja el cartellisme de propaganda i el militarisme grandiloqüent de l’època comunista. Bé, sé que aquest tipus de correspondències humorístiques, estereotipades, no han fet gràcia a alguns polonesos, però la majoria d’estudiants de català han trobat molt divertit que el seu país sigui el nom escollit per a un programa de la televisió catalana.
Sigui com sigui, “Polònia” intenta posar a la llum sobre aquell costum tan sa de riure’s una mica d’un mateix, aprofitant la força del riure aliè (dels que ens anomenen despectivament “polacos”, clar). Encara molta gent pregunta per quins set sous rebem aquesta denominació i no d’altres. Bé, hi ha diverses teories però no se’n sap cap de certa. L’únic que puc dir és que “Polònia” no arriba al nivell humorístic d’altres programes del mateix estil i format. Es podria dir que sembla voler treure rendiment de sèries com “Vaya semanita”, però aquest programa basc provoca un riure més obert i ample que no pas la nostra “Polònia”. Segurament el quid de la qüestió es troba en la naturalesa de l’humor mateix. Sense entrar en Freud o d’altres insignes personalitats que s’han dedicat al tema, resulta prou evident que el contrast de registres i d’accions és una de les fonts del bon riure, aprofitat en paròdies com les dels programes esmentats. Tanmateix, també hi ha graus en les possibilitats de fer humor amb aquest material, ja que com més distància existeixi entre els registres o accions més farà que ens petem de riure. Al País Basc aquesta distància resulta prou gran per provocar situacions d’una alta comicitat, a causa del conflicte entre el dramatisme de la violència discursiva de la “realitat”, d’una banda, i l’eufemització del tema a través de la petitesa dels personatges que hi són presents, de l’altra. A TV3 l’“oasi” català, que ens ha permès viure amb discursos satisfets d’autocongratulació sovintejada, impedeix jugar amb els contrasts d’aquesta forma, i moltes paròdies esdevenen “paròdies de paròdies”, per la proximitat dels registres i dels graus. La proximitat entre els registres contrastats ve, també cal dir-ho, d’una determinada visió del poder, i de la relació sociocultural que es crea entre la ciutadania i el poder. La manca d’una autoexaltació versemblant, el fracàs de la mitificació de certes qüestions o la mateixa ironia que domina en el discurs sobre la catalanitat trenca qualsevol possibilitat de l’abisme necessari entre registres per fer humor i pixar-se de riure. Això, els catalans, preferim fer-ho d’altres maneres.
1 comentari:
Acabo de veure la sèrie. La veritat és que no entenc tot el contingut des del punt de vista, diguem, sociològic; no estic tan a prop de la política catalana perquè pugui comentar aquest aspecte. La meva impressió general sobre el tema es refereix més a la estètica. El que m'ha xocat, una mica, és l'alfabet i els símbols utilitzat per els directors, que simplement confonen la simbologia soviètica amb el meu país. Ho puc intentar a entendre, per el desoneixement de l'Europa de l'Est a Catalunya; i a l'Europa Occidental en general. Això no obstant, ho puc fer parlant del "poble", no de la gent que, suposament, ha de ser educada. La meva conclusió tras mirar la sèrie és que, mentre no hi hagi més intercanvi en tots els aspectes, i sobretot la voluntat de comprensió mútua entre les dues Europes que, a pesar de la feina de la UE, existeixen encara, les fronteres psíquiques del nostre continent seran les Pirineus, al Ponent, i el Odra, al Llevant.
Saluts!
Publica un comentari a l'entrada