Nova època

Nova època

dissabte, 16 de setembre del 2006

El partit de les vergonyes

Ja ha sortit a la llum el cartell de Ciutadans-Partit de la Ciutadania. Les paraules de Boadella que han servit, entre d’altres, per presentar-lo en societat, recorden més aviat les intervencions descontrolades de Dalí als anys 20 i 30 contra l’establishment cultural català, i per tant es queden en això, en una histèria pseudoavantguardista d’un artista incomprès, que, a més, com en el cas de Dalí, té un fort punt de vanitat i autopromoció en el preciós món de les “marques” o “signatures” artístiques. A l’acte hi ha participat la Mora (no escric el seu nom de pila, perquè com és basc, deu odiar-lo tant com la resta de mostres culturals d’aquest antic poble) i hi ha enviat un missatge amical la Díez (el seu nom, tan simbòlic, tampoc es correspon amb la seva ideologia), les quals, ja comença a ser hora de manifestar-ho, no sabem ben bé què hi fan al Partit Socialista. Aquesta contaminació que impulsen amb el seu nacionalisme espanyolista i els seus suports sempre incondicionals a forces polítiques no socialistes que s’autodenominen falsament “antinacionalistes” les fan d’un altre paller.
El cartell en qüestió resulta ben simbòlic. L’advocat Rivera (no escric el seu nom de pila perquè no sé ell si l’escriu en català o en castellà), cap de llista de la formació, hi apareix despullat. Bé, està clar que la lectura és òbvia: La nuesa simbolitza la seva manca de programa. El lema que acompanya la imatge diu: “Ha nacido tu partido. Sólo nos importan las personas. No nos importa dónde naciste. No nos importa la lengua que hablas. No nos importa qué ropa vistes. Nos importas tú”. És clar que no els importa la llengua que “tu” parles, sigui català, rus, polonès, àrab, berber, xinès o romanès. Ells et continuaran parlant en castellà i intentaran imposar el castellà com a llengua franca en un lloc que es diu casualment Catalunya. Sí, els importa la persona, descontextualitzada absolutament de la seva situació: De gènere, de classe, d’ètnia o cultura. És com el pitjor malson neoultraliberal d’algú amb certa sensibilitat intel·lectual. Fart de demagògies, l’únic que demanaria als mitjans de comunicació és que atorguin el mateix ressò a d’altres partits polítics petits i molt més “entranyables”: Els carlins o l’extrema esquerra extraparlamentària. De fet, el cartell és també molt significatiu perquè el candidat s’hi tapa les vergonyes, i les vergonyes d’aquest partit no són altres que la seva pròpia demagògia, la ideologia que intenten ocultar, a partir de plantejaments que insulten la intel·ligència per l’absència de raonaments. Sols hi trobem directrius absurdes sense un context en què inscriure-les: La fal·làcia dels que amaguen una ideologia perquè els fa por que surti a la foto.