Si aneu a la pàgina web de La Busca edicions, a la secció de “Llengua i sociolingüística” (quins noms més ostentosos cerquen alguns per a certes coses...) http://perso.wanadoo.es/dcasellas/labusca/llengua0.html, hi trobareu un llibre de Joan C. Vidal en primer lloc, o possiblement més endavant si esteu llegint aquest comentari després de setembre de 2007. Es titula Origen i evolució de la llengua catalana, i la coberta presenta símbols identitaris d’Occitània i Catalunya. El subtítol resulta massa feixuc, a més de presentar ja les faltes ortogràfiques i la incompetència de redacció que caracteritza el volum; per això no el citaré.
L’autor hi defensa la tesi que, des d'una perspectiva teòrica que ell mateix anomena “Geolingüística comercial”, el català va ser un dialecte de l’occità durant uns quants segles, bàsicament l’Alta Edat Mitjana. No entraré aquí en la discussió que provoca aquest plantejament, que remet a l’antic concepte de llemosí i enllaça amb la qüestió ideològica de la pertinença de la nostra llengua a l’àmbit gal•loromànic o iberoromànic. Això comportaria més espai i molta informació d’història de la llengua.
L’únic que pretén aquesta nota sobre el llibre de Vidal és posar sobre la taula la vergonya, profunda, i la ràbia, molt sentida, que em produïa la lectura del llibre. Cada fragment, en qualsevol del parell de centenars de planes del volum, constitueix un mostrari de faltes d’ortografia de nivell escolar i d’una incapacitat meritòria d’estructurar i redactar el text amb una mínima decència. És tal la gosadia dels editors que recomano aquest llibre per als professors de secundària, ja que els pot fer servei com a material perquè els alumnes hi busquin faltes. En aquest sentit, el llibre és impagable, senyors editors de La Busca. Potser el nom de l’editorial és irònic, perquè incita a “buscar faltes”!? I parlo, en efecte, dels editors, perquè l’autor pot tenir les seves deficiències d’expressió, però uns editors de llibres de “llengua i sociolingüística” no poden permetre que això aparegui tal com està escrit enlloc. Enlloc. El text sembla talment uns apunts d’ESO publicats sense cap mena de correcció.
Evidentment, qualsevol de les argumentacions de Vidal cau en el més absolut descrèdit quan arribem a la segona o tercera plana. En plena era de la informàtica i els textos electrònics, ni l’autor ni els editors han fet el mínim esforç d’aplicar-hi el corrector informàtic que la majoria d’usuaris tenim! És patètic que un nyap tan colossal costi 12 €. Demano formalment a La Busca que en faci pasta de paper i que paguin un curs de català escrit i redacció de textos formals a l’autor. Aleshores, es podrà expressar com cal i la comunitat acadèmica podrà discutir adequadament els seus arguments. Un servidor, de moment, no comprarà cap més llibre d’aquesta maldestra editorial fins tenir notícies del canvi de rumb.
2 comentaris:
Sóc l'autor del llibre i donc la raó al blocaire Alfons Gregori: efectivament l'obra presenta errors d'ortografia però no són en cap cas responsabilitat de l'editorial, l'únic responsable en sóc jo; el llibre es va presentar a l'editor sense errors d'ortografia (de fet va ser repassat per un corrector ortogràfic); però per problemes de compatibilitat informàtica l'editor va haver que rescriure cada símbol fonètic un a un, cosa que de retruc va possibiltar que tingués un temps extra per a l'obtenció de noves informacions i noves idees per al llibre, i això va comportar que modifiqués i escrigués nous paràgrafs que per descuit sembla que no van passar per cap control d'ortografia (en aquell temps estava capficat en com inserir llistats i mapes en el llibre).
Així doncs, una vegada l'autor d'aquest bloc conegui aquestes causes seria de justícia que enretirés l'acusació de maldestre que aboca sobre l'editor. La justícia no funciona així, per a acusar algú abans s'ha de tindre coneixement de causa.
Pel que fa a la crítica sobre el redactat de l'obra, això ja és més sobre preferències personals: no m'agrada llegir llibres científics en els que només una cinquena o una quarta part del text té un veritable profit i la resta només són floridures literàries i "palla" textual, per contra m'agrada l'austeritat i tinc dret a escriure una obra científica com si fossin "apunts d'ESO" o com si fossin les instruccions d'un reproductor de DVD; l'obra és per a divulgar coneixements i no per a un conscurs literari, ho sento.
Pel que fa al subtítol (que va ser afegit després) és: "Els origens del català des de la llengua d'Occitània, les evolucions territorials del català sobre el basc, el mossàrab i l'àrab - Procès històric." Lògicament els errors ortogràfics serien eliminats si s'hagués de reeditar el llibre i demano disculpes per les inconveniències que pugui causar per motiu del meu descuit. Ara bé, ja resulta paradoxal veure que el mateix blocaire comet faltes ortogràfiques quan les odia tant, com instal·lar un "como" en l'article 'L'orgull ferit', o un "de una" en aquesta mateixa crítica sense apostrofar: Errare humanum est.
Gràcies per l'atenció,
JCV
Gràcies per l'advertència sobre les faltes d'ortogràfiques, que ja he corregit. Malauradament, comparar el meu bloc amb el seu text (esmentant una frase llatina) és poc, molt poc, assenyat. Qui tingui el llibre de JVC ho sabrà. D'altra banda, no puc en cap cas retirar la meva acusació envers l'editor de l'obra. Les justificacions que dóna l'autor són curioses, i demostren un nul coneixement del món acadèmic i editorial: L'editor és el responsable de l'obra com a artefacte, no l'autor. Si un editor permet que una obra surti publicada tal com va sortir publicada, la pífia responsabilitat seva, ja que és ell precisament qui ha de controlar el procés de publicació d'una obra.
Finalment, caldria informar l'autor que el seu estil de redactar s'assembla a uns apunts de l'ESO perquè sovint està mal expressat i resulta incomprensible. Ja m'agradaria que fos tan clar com les instruccions d'un DVD...
Publica un comentari a l'entrada