diumenge, 18 de novembre del 2007
Repensar-s'ho
Corren vents en contra, corren vents de renúncia de velles aspiracions. Una de les aspiracions que més han inspirat el meu pensament i la meva acció ha estat la bella i celebrada possibilitat de concòrdia i l’harmonia. La tempesta s’arromolina i arriba temps de recolliment per pensar en un camí a seguir. Si no ens volen com som, més rics, més plurals, més cultes, i sobretot entestats a ser feliços, potser sí que comença a ser hora de dir-se adéu, sigui amb un cop de porta i, fins i tot, amb el refotut remugament de la Unió Europea.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Alfons, he de reconèixer que em sorprèn aquest comentari teu... Entre eufemismes i metàfores líriques em sembla obvi que hi parles, amb molt de seny, sobre el futur institucional del país. (No pas dels "Països", ai las!). La meva opinió és semblant, només que la presentaria de manera més bèstia que tu, visto lo visto. Com deia fa poc un gran amic en el nostre blog col·lectiu, "La veritat és que em sento gens lligat a això que hom anomena "nacionalisme". Potser per això no em costa gens d'acceptar la desmembració de qualsevol unitat pretesament nacional: perquè el que em serveix d'orientació és la voluntat dels ciutadans, independentment que m'agradi o no." Doncs sí. Salutacions fraternals!
Publica un comentari a l'entrada