No, no m’he equivocat pas de lletra. No volia escriure sobre preservatius. Vull escriure de traves de present i d’alliberaments futurs. En aquest cas es tracta del Concordat, un “cordó adulterat” del 79, la Transició, aquella època que ens volen vendre com la concòrdia d’una nació madura, mentre que en realitat l’exèrcit, l’Església i el món del diner feia mans i mànigues per mantenir l’status quo, especialment l’ideològic. Com a bons deixebles de l’antic règim (en tots els sentits) consideraven que d’un fet cultural o ideològic (la divisió prèvia de classes segons el naixement) implicava una sèrie de fets econòmics, cosa que Marx va intentar girar de l’inrevés potser massa barroerament....
Bé, com escrivia l’Iceta fa uns dies al seu bloc, cal revisar aquesta famosa mandanga que és el Concordat. Si l’any 79 es va haver de signar perquè la societat espanyola ja no era la mateixa que als inicis de l’època franquista, és prou evident que la societat espanyola actual (i possiblement la catalana encara més) no és la mateixa que l’any 79. Hem canviat tant... Canvis, canvis i canvis que no encara no impliquen progrés real en una qüestió tan seriosa com les relacions entre l’Estat i la Santa Seu, nom habitual per designar un lloc en què la santedat hi és tan absent com a les seus del PP.
Cal tenir clar que un Concordat que permet a l’Església (o que permet fer suposar a l’Església que pot) acomiadar treballadors amb sou públic per drets fonamentals com la vaga, a més legal, per més “inri”, resulta una blasfèmia envers l’Estat de dret. Que l’Estat s’ha convertit en el nou tòtem sagrat intocable? No, perquè l’Estat de dret no funciona com l’Església: És democràtic. Els que vulguin buscar analogies simplistes i demagògiques que s’escarrassin una mica més, sisplau.
L’Església, així, no pot estar ni per damunt de l’Estat de dret ni per damunt de la seva base, és a dir, el sistema democràtic. Que l’Església és l’ONG més important del planeta? Doncs, no: Són “governamentals” perquè depenen d’un estat, el vaticà, el cap d’estat del qual és el Papa i sol ser un apòstata de la seva nacionalitat anterior (polonesa, alemanya....). Per cert, si en Zaplana i el Camps visquessin a cavall dels segles XV i XVI segur que es farien dir “Eduardo” i “Francisco Borgia” i s’ho passarien pipa al Vaticà, fent i desfent sense preocupar-se massa per les formes. Tornant al tema, el Concordat estableix tantes excepcions fiscals i tanta permisivitat envers l’Església que sembla mentida que encara estigui vigent.
En síntesi: Que els bombin!
Bé, com escrivia l’Iceta fa uns dies al seu bloc, cal revisar aquesta famosa mandanga que és el Concordat. Si l’any 79 es va haver de signar perquè la societat espanyola ja no era la mateixa que als inicis de l’època franquista, és prou evident que la societat espanyola actual (i possiblement la catalana encara més) no és la mateixa que l’any 79. Hem canviat tant... Canvis, canvis i canvis que no encara no impliquen progrés real en una qüestió tan seriosa com les relacions entre l’Estat i la Santa Seu, nom habitual per designar un lloc en què la santedat hi és tan absent com a les seus del PP.
Cal tenir clar que un Concordat que permet a l’Església (o que permet fer suposar a l’Església que pot) acomiadar treballadors amb sou públic per drets fonamentals com la vaga, a més legal, per més “inri”, resulta una blasfèmia envers l’Estat de dret. Que l’Estat s’ha convertit en el nou tòtem sagrat intocable? No, perquè l’Estat de dret no funciona com l’Església: És democràtic. Els que vulguin buscar analogies simplistes i demagògiques que s’escarrassin una mica més, sisplau.
L’Església, així, no pot estar ni per damunt de l’Estat de dret ni per damunt de la seva base, és a dir, el sistema democràtic. Que l’Església és l’ONG més important del planeta? Doncs, no: Són “governamentals” perquè depenen d’un estat, el vaticà, el cap d’estat del qual és el Papa i sol ser un apòstata de la seva nacionalitat anterior (polonesa, alemanya....). Per cert, si en Zaplana i el Camps visquessin a cavall dels segles XV i XVI segur que es farien dir “Eduardo” i “Francisco Borgia” i s’ho passarien pipa al Vaticà, fent i desfent sense preocupar-se massa per les formes. Tornant al tema, el Concordat estableix tantes excepcions fiscals i tanta permisivitat envers l’Església que sembla mentida que encara estigui vigent.
En síntesi: Que els bombin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada