El Mundo és escòria

Busco encuriosit el significat d’“escoria” al diccionari del RAE, que és el diccionari oficial de la llengua en què s’expressen. No em sorprèn trobar l’accepció “cosa vil y de ninguna estimación”. Per assegurar el tret miro l’entrada “vil”, que diu “indigno, torpe, infame”, a més “dicho de una persona: que falta o que corresponde mal a la confianza que en ella se pone”. No podria trobar millor definició del diari El Mundo com a enemic del meu poble i de tot allò que l’ha caracteritzat històricament. El meu poble i jo, que som molts (en les urnes que de debò valen força més que els simpatitzants de l’escòria) diem ben clar que El Mundo és escoria. Ho repetiré tant com calgui. Van utilitzar tot el seu poder mediàtic per difondre informació falsejada que comprometia greument el candidat a la Generalitat, i president en funcions d’aquesta institució. I, avui al vespre, que a tots els diaris dignes (fins i tot a El País, que tentineja) apareix en titulars la notícia de la inautenticitat del document enarborat per l’escòria, a El Mundo aquesta notícia no existeix. Avui també podem dir que els diputats del PP i de Ciutadans al Parlament, que comparteixen la ideologia del diari en qüestió, han perdut una mica més –encara- de legitimitat, ja que és més que obvi que van rebre vots de persones afectades per la desinformació de El Mundo. Raimon ja ho deia: nosaltres no som d’eixe món. L’escòria, a l’Escorial, que els prova.