Tots aquells que ens dediquem mínimament a l’estudi o l’anàlisi de qüestions lingüístiques sabem que, en els darrers anys, els diaris – catalans o espanyols – han patit una davallada profunda de la qualitat de la llengua que s’hi empra. Ara bé, quan això va acompanyat de la ja tradicional manca de cultura, desinformació o embull mental en certs aspectes, ens arriba un potent còctel Molotov. En efecte, una notícia d’un d’aquests diaris provincians del Madrid arrogant i depreciatiu – que és un dels molts Madrids que existeixen -, subproducte que les deixa anar com pardals en la fosca d’una nit d’estiu, conté un subtítol que no pot deixar a ningú indiferent:
“Apenas el 19% de los que hablan inglés es capaz de mantener una conversación”. És a dir, segons això hi ha un 81% dels suposats parlants d’anglès de llengua materna espanyola (en el sentit constitucional de l’expressió) que no són capaços de mantenir una conversa, i que per tant es deuen limitar a dir frases soltes sense gaire congruència ni cura gramatical (no parlem de la pronúncia que la dinyem de pena), i són incapaços de respondre a
inputs de l’interlocutor perquè no entenen moltes de les coses que se’ls està dient. I això ho etiqueten com “parlar anglès”? El (mega)periodista que ha redactat aquest text mereix una certa atenció, ja que comparteix amb molts d’altres hispànics la idea que parlar un idioma no significa poder comunicar-s’hi amb normalitat, sinó saber-ne les beceroles per intercanviar dues o tres idees d’una simplicitat amèbica. És a dir, el periodista escriu per a uns receptors que no se sorprendran d’una engaltada com aquesta, sinó que l’assimilaran amb naturalitat, i fins i tot amb la comprensió d’aquell que sap com és de difícil pronunciar “culture” (i mira que escrit sembla prou senzill!) o entendre en boca d’un ianqui monades com “pretty warm”.
En definitiva, que no saben ni parlar (l’anglès) ni escriure (notícies).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada