Textos de reflexió política, cultural i filosòfica per al debat i l'intercanvi d'idees sobre el nou estat de coses que es planteja a Catalunya
Nova època
Nova època
dissabte, 1 de març del 2014
La Quaresma
Ara que per la premsa m’he assabentat que estem immersos en l’irreverent Carnestoltes, m’han vingut al cap uns versos d’una exaltada cançoneta –villancet més concretament– del lleonès Juan del Encina, “Hoy comamos y bebamos”, que comença: “Hoy comamos y bebamos, / y cantemos y holguemos, / que mañana ayunaremos”. Aquesta és la síntesi de la història recent del meu país, insert en la cotilla institucional de l’Estat espanyol. De fet, és prou significatiu que l’obra de del Encina es desenvolupés alhora que l’embrió de l’esmentada cotilla... Fins al 2007 vam estar de vaques grosses, fotent-nos un banquet de ca l’ample, mentre vam poder, és a dir, mentre el discurs institucional i les pràctiques financeres de les grans empreses i entitats bancàries ens ho van permetre: “Que costumbre es de concejo / que todos hoy nos hartemos, / que mañana ayunaremos”. El banquet va ser sucós: l’administració pública hi va participar amb frenètic arrauxament. La premissa era no estalviar, gastar fins endeutar-se. Recordo, amb una satisfacció pavloviana, els luxes que se’ns atorgaven quan participàvem en actes organitzats per les esmentades institucions: les habitacions en hotels sumptuosos, els càterings espaterrants, els colorits perfums de tot allò que ens envoltava. O quan, en pobles de 500 habitants, envellits i en fase crítica de despoblació, s’inauguraven piscines i sales d’actes que sols ciutats de 20.000 habitants es poden permetre en altres bandes d’Occident. I ningú no dèiem res: érem feliços com els corderets que saltironen abans de pujar als camions que els duran a degolla: “Comamos, bebamos tanto / hasta que nos reventemos, / que mañana ayunaremos”. L’al·legoria dels corderets que acabo de posar és equívoca, ja que faria pensar que hi ha un responsable últim que –fent ús de la seva (perversa) capacitat de raciocini– s’aprofita d’uns dèbils i innocents corderets. No negaré pas la força perversa que permet als poderosos dominar i controlar la majoria de la població per fer-la ballar al so que toquen. Tanmateix, nosaltres no érem corderets de cap de les maneres: vivíem encegats? Vivíem gaudint amb un assenyat i raonat pragmatisme dels plaers a la nostra disposició.
Per solucionar tot això de cara al futur, en aquest no-retorn a la situació pretèrita que dicten tants experts, caldria transformar de tal manera el sistema institucional i financer, així com la mentalitat de les gents que som, que el millor –de moment– és provar de viure la Quaresma com si fos Carnestoltes i el Carnestoltes com si fos Quaresma, sempre que els ànims i els mitjans ens ho consentin. Imatge: Ajuntament de Parets del Vallès (18.580 habitants)
Etiquetes de comentaris:
administració pública,
Carnestoltes,
crisi,
Quaresma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada