Això no hauria de passar

A l’hora de comentar les notícies o els fets que es produeixen al país, es tendeix sovint a fer comparacions amb d’altres països, comparacions genèriques del tipus “això no passa/passaria enlloc del món”. En certes ocasions resulta legítim i justificat, però la majoria de vegades es comet un acte d’ignorància i supèrbia, per creure que sabem què passa o què passaria en certs llocs del món, fins i tot aquells que es troben ben a prop de les fronteres catalanes o espanyoles. Darrerament el PP s’ha lluït amb afirmacions d’aquest tipus en relació a lleis i projectes de llei en discussió. Com que forma part de la seva estratègia salvatge, ho deixarem estar de moment.
Tanmateix, crec que val la pena aprofitar l’avinentesa per emprar aquesta fórmula genèrica: Penso que enlloc del món occidental podria passar que un militar realitzés unes declaracions il·legals pel seu càrrec i que el principal partit de la dreta donés cobertura justificativa a les seves paraules com ha fet. Es tracta d’un acte de fe creure que no poden haver cops d’estat en països membres de la Unió Europea. Tampoc es tracta d’espantar a ningú, però les incitacions a l’odi han capgirat societats que semblaven ben estables en un altre ordre de coses. A més a més, igual que el colonialisme estadounidenc va saber adaptar-se als nous temps i mutar-se per xuclar la sang en molts països hispans durant el segle XX, l’autoritarisme espanyol de caire feixistoide també es muta i s’ajusta a les demandes de les circumstàncies. En aquest sentit, no cal parlar de cops d’estat, però sí d’un militarisme agressor que es pot manifestar de formes diverses per mantenir un status quo de dominació sobre qui sigui. Encara que la política ficció resulta un terreny pantanós, no cal massa imaginació per pensar en un dòmino de violència als Balcans si es produïssin una sèrie d’esdeveniments nefastos en certs enclavaments de conflicte ètnic.

Des que en Serra va esdevenir Ministre de Defensa semblava que l’exèrcit s’havia democratitzat. Des que l’Aznar va començar a liderar el projecte dretà espanyol, semblava que els conservadors s’estaven democratitzant. Ara que l’exèrcit professional ha estalviat moltes salvatjades a joves innocents cal vetllar i prendre mesures dràstiques com les que ha pres el govern espanyol per aturar qualsevol mena (mena!) de desacatament a les lleis per part dels comandaments militars.