Polònia / PØLØ̀ИIД (II)

S’ha de dir que, en referència al programa Polònia, l’aparició encertada i, a vegades, brillant, d’imitacions de figures com Franco, de membres de l’organització terrorista ETA d’alguns membres parafeixistes del PP, i d’algunes frases en boca de membres de la monarquia espanyola, han trencat amb aquella mediocritat de la ironia que jo mateix denunciava fa unes setmanes. Això ha augmentat al meu parer la qualitat del programa, que s’ha convertit gairebé en un punt de referència de com fer bon humor amb la situació sociopolítica actual. A més a més, la tasca de presentació d’una sèrie de personatges poc coneguts a nivell general ha permès que hagin anat entrant per la porta gran en l’imaginari popular, amb totes les exageracions que els humanitzen i que els atorguen un carisma singular. En aquest sentit, caldria valorar que l’exconsellera Mieres va sortir molt poc, i la vegada que ha despertat més ironia ha estat justament quan ha aparegut no essent ja consellera de la Generalitat de Catalunya. La doble ironia d’aquest “acte de presència” mereix una baixada de capell. L’absència del Conseller Primer constitueix un interrogant que, per i en si mateix, també fa gràcia.