Els perills d'una política irresponsable

Som en un encreuament. A l’Estat espanyol les forces polítiques s’han posicionat clarament. Qui no ho vulgui veure que no ho vegi. Però està clar que el Partit Popular s’ha autodeclarat enemic de l’avenç de Catalunya en molts àmbits. Segons els seus mateixos postulats, es tracta d’un partit de centredreta. En aquest sentit, haurien d’estar atents a tot el seu electorat, és a dir, no sols a les moltes persones de l’Espanya profunda i no tan profunda que es deixen enlluernar per les retòriques nacionalistes, sinó a l’empresariat. Aquest sector, tant el de les multinacionals com el de les anomenades pimes, és molt sensible a certes situacions. Un context de crispació per un debat ideològic que de fet no té massa implicacions reals en el creixement econòmic de les empreses que facin bé la seva feina, una crispació d’aquesta mena, penso, no beneficia gens el mercat. Ja han sortit dades a la llum pública sobre el circuit comercial en què participen les empreses catalanes, i és sabut que un boicot als seus productes perjudica a força productors i empreses de la resta d’Espanya. El més important: Els afectats ho saben. Amb la pressió creixent de competitivitat que existeix, i no cal sinó esmentar el nom de la Xina, no s’hi val a badar. Gens. El PP s’ha caracteritzat per la seva política d’agressivitat nacionalista. Una de les proves més doloroses del cas es troba a l’inici de la guerra d’Iraq. Posar en perill la seguretat d’un país en desenvolupament socioeconòmic estable, amb perspectives de futur, convidar als inversors a posar una creu vermella al propi país, posar un cartell: “Compte, provoquem els grups terroristes internacionals” a la porta de casa, tot això sols ho fa un partit irresponsable, poc avesat a apreciar el valor del creixement econòmic com a font de riquesa per a tots els ciutadans. Intentar posar remei a una situació d’atzucac econòmic per unes deficiències legals i polítiques, com és el cas de la Catalunya actual, ho fan els governs responsables. Aquesta és l’elecció, ciutadans, i aquesta és la crida als empresaris (als empresaris de tot l’Estat) que caldria fer: Responsabilitat, seguretat i desenvolupament.