Nova època

Nova època

divendres, 7 de juliol de 2006

Les veus de l'Àgora

Realitzar debats seriosos a la televisió hauria de ser un deure de les institucions responsables dels mitjans de comunicació públics. Hi són necessaris tant la presència de persones enteses en la matèria o implicades directament en el tema del debat com l’ajustament sempre de les quotes de participació segons les perspectives preses, a fi d’establir un diàleg constructiu i no monòlegs entotsolats de melic ample. Diuen que una de les manifestacions més evidents que la televisió pública espanyola ha baixat de qualitat durant els darrers anys és la manca d’aquesta mena de debats, tot seguint les parrandes de les cadenes privades en uns temes de premsa groga del tot abominables. Sortosament, a casa nostra disposem d’Àgora, un programa del Canal 33 que sembla satisfer els requisits esmentats anteriorment per establir debats encertats, diversos i sucosos.
Tanmateix, fa la impressió que moltes vegades, massa vegades, els responsables del programa volen ser més papistes que el Papa i, a l’hora de presentar una problemàtica determinada sobre la qual a Catalunya hi ha una opinió majoritària indiscutible, busquen notables veus crítiques amb aquest plantejament. No crec que sigui una mostra de masoquisme, sinó més aviat de political correctness mal entesa (que és com s’entén normalment la political correctness. Per cert: Les sigles habituals d’aquest concepte, PC, resulten d’una incorrecció política brutal...). Moltes vegades, aquestes veus es dediquen a recitar tota la porqueria demagògica que salta als mitjans de comunicació d’altres bandes de l’Estat espanyol, i provoquen la necessitat de perdre el temps responent a barbaritats, en lloc d’aprofitar l’estona per profunditzar realment en la qüestió que toca. A vegades formen grups corals que trenquen la placidesa de tot el programa. Ignoro si la voluntat última dels responsables del debat és mostrar com un parell o tres de personatges són capaços de dir tantes bestieses i trencar el ritme del debat, escenificant la seva poca validesa com a convidats i, d’aquesta manera, desqualificant-se ells mateixos com a tals. Però potser això seria anar massa lluny, especialment enfront de la manca de dialèctica diàfana per part del moderador en aquest sentit. Paral·lelament, quasi en cada emissió sembla que triïn convidats que representin un partit determinat, aspecte que deu provocar la fruïció dels força espectadors per veure de quin és qui (i no qui és qui). La correcció política, una altra vegada.
Bé, un dels episodis més lamentables d’”Àgora” correspon a la darrera emissió del programa, amb el sonor tema “Pau a Euskadi: Diàleg o rendició”. El portaveu del Fòrum d’Ermua, Iñaki Ezquerra, la professora universitària Gotzone Mora, i la periodista Carmen Gurruchaga, eren els tres mosqueters de la manipulació, la confusió i el pensament més ranci de la dreta espanyolista. Hi utilitzaven termes i idees que farien por a qualsevol persona de seny: Avui ha sortit a la llum una enquesta d’opinió que posa sobre la taula l’evidència que el 90% dels ciutadans d’Euskadi estan a favor de la recerca de la pau i la superació del conflicte per la via que ha emprès l’actual govern espanyol. Per tant, si tant s’ha de cuidar la correcció política i la “representativitat” dels convidats, sisplau, Àgora, fixeu-vos-hi més a l’hora de fer la tria. N’hi ha que volen parlar en nom de tots i que, de fet, tenen una projecció pública realment immerescuda. La gent, el poble, la població en general, és més assenyada que quatre buscaportades.