Lluís Llach va actuar a Poznan dilluns passat. Una notícia que per a alguns dels que vivim i treballem en aquesta ciutat resultava inimaginable es va materialitzar, a més, en una plaça pública de manera gratuïta. Llach va ser contractat pels organitzadors dels actes commemoratius del Juny de 1956. Ara fa cinquanta anys es va produir un aixecament popular contra les condicions opressores (tant econòmiques com polítiques) del règim comunista. Alguns artistes polonesos van començar a versionar peces musicals de la cançó protesta catalana. La peça que va tenir més èxit va ser “Mury” (murs), que de la mà de Jacek Kaczmarski era una adaptació de “L’estaca” al context ideològic de l’oposició democràtica polonesa d’aquest clàssic (també) de la lluita antitotalitària (sí, Piqué, sí, el franquisme era un feixisme).
El concert va ser un èxit: El públic no sols va romandre atent durant tot l’espectacle, sinó que també vibraven amb les cançons de l’artista català. Va ser impressionant, perquè Llach, tot i que ja ha posat data de caducitat als seus recitals en públic, continua tenint una força i un magnetisme incomparables. Encara que no en sóc un seguidor afamat, considero que indubtablement constitueix un dels grans músics de la música popular contemporània catalana. “L’estaca” va fer alçar el públic que, en silenci, ondejava els braços en senyal de fraternitat. Llach va aprofitar per fer intervencions breus entre cançó i cançó, a voltes presentant senzillament les peces, a voltes posant el seu gra de sorra en la crítica de les impertinències del malgovern. La traducció, si se’n pot dir així, va anar a càrrec de Jarosław Gugała, hispanista i periodista que, en el seu moment i juntament amb el seu grup (Zespół Reprezentacyjny), va interpretar a Polònia cançons de Llach tant en versió original com en adaptacions més fidels a l’original que les de Kaczmarski, per exemple. L’artista de casa nostra va canviar de llengua i es va passar a l’espanyol per tal que en Gugała l’entengués millor. De res va servir, però, aquesta concessió, ja que el presentador polonès va tenir pensades tan curioses com traduir “el món és ple de valors banals i frívols” per “els humans compartim molts valors”, o “tendresa” per “enyorança”. A més, en Gugała va evitar en tot moment centrar la figura de Llach a Catalunya, i fins i tot va enllestir ben de pressa la llengua pròpia del cantant, fet important donada la cultura mitjana dels polonesos sobre la qüestió. S’entén que la presència del versionador inicial de Llach fos simbòlica, però cal assenyalar que fou llastimosa des del punt de vista pràctic. Sigui com sigui, els esforços terroristes de Gugała no van deslluir un concert tan intens, polític, romàntic i mediterrani. Una mica de llum entre tanta estultícia.
El concert va ser un èxit: El públic no sols va romandre atent durant tot l’espectacle, sinó que també vibraven amb les cançons de l’artista català. Va ser impressionant, perquè Llach, tot i que ja ha posat data de caducitat als seus recitals en públic, continua tenint una força i un magnetisme incomparables. Encara que no en sóc un seguidor afamat, considero que indubtablement constitueix un dels grans músics de la música popular contemporània catalana. “L’estaca” va fer alçar el públic que, en silenci, ondejava els braços en senyal de fraternitat. Llach va aprofitar per fer intervencions breus entre cançó i cançó, a voltes presentant senzillament les peces, a voltes posant el seu gra de sorra en la crítica de les impertinències del malgovern. La traducció, si se’n pot dir així, va anar a càrrec de Jarosław Gugała, hispanista i periodista que, en el seu moment i juntament amb el seu grup (Zespół Reprezentacyjny), va interpretar a Polònia cançons de Llach tant en versió original com en adaptacions més fidels a l’original que les de Kaczmarski, per exemple. L’artista de casa nostra va canviar de llengua i es va passar a l’espanyol per tal que en Gugała l’entengués millor. De res va servir, però, aquesta concessió, ja que el presentador polonès va tenir pensades tan curioses com traduir “el món és ple de valors banals i frívols” per “els humans compartim molts valors”, o “tendresa” per “enyorança”. A més, en Gugała va evitar en tot moment centrar la figura de Llach a Catalunya, i fins i tot va enllestir ben de pressa la llengua pròpia del cantant, fet important donada la cultura mitjana dels polonesos sobre la qüestió. S’entén que la presència del versionador inicial de Llach fos simbòlica, però cal assenyalar que fou llastimosa des del punt de vista pràctic. Sigui com sigui, els esforços terroristes de Gugała no van deslluir un concert tan intens, polític, romàntic i mediterrani. Una mica de llum entre tanta estultícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada